El mes de juliol va estar marcat pels acords comercials assolits entre els Estats Units i els seus principals socis comercials: les Filipines, el Vietnam, el Regne Unit, el Japó i, finalment, la Unió Europea el dia 27. En aquest darrer cas, es va pactar un aranzel màxim del 15% a les exportacions europees als EUA, amb exempcions per a certs productes estratègics. A més, Brussel·les es va comprometre a adquirir fins a 600.000 milions de dòlars en béns d’energia i defensa nord-americans. Els mercats van acollir amb optimisme l’acostament de posicions, reforçat per una temporada de resultats empresarials del segon trimestre millor del previst en termes generals. Als Estats Units, l’S&P 500 va avançar un 2,17%, de manera que va sumar el tercer mes consecutiu d’alces. El Nasdaq 100 va pujar un 2,38%, mentre que el Dow Jones va romandre pràcticament pla, amb un increment del 0,08%. A Europa, els principals índexs també van tancar en verd: l’Eurostoxx 50 es va revalorar un 0,31%, i es va mantenir ancorat a la zona dels 5.300 punts.

Rendiment dels principals índexs borsaris

Font: Bloomberg i elaboració MoraBanc

En l’àmbit macroeconòmic, les dades dels Estats Units van ser mixtes: es va observar una desacceleració clara del mercat laboral i una inflació per sobre de les previsions, si bé el PIB real va sorprendre positivament respecte al consens. A la zona euro, la inflació es va mantenir continguda al 2%, en línia amb l’objectiu del BCE.

En matèria de política monetària, els principals bancs centrals van optar per mantenir inalterats els tipus d’interès, i van mostrar una actitud prudent davant la incertesa econòmica i comercial. El Banc Central Europeu va deixar el preu del diner sense canvis per segon mes consecutiu, amb Lagarde destacant la resiliència de l’economia i alertant sobre els riscos derivats dels aranzels. Als EUA, la Reserva Federal també va mantenir el tipus d’interès de referència dins el rang del 4,25%-4,50%, malgrat les tensions entre Trump i Powell. La novetat més destacada va ser la discrepància interna dins del FOMC: dos membres van votar a favor d’una retallada de 25 punts bàsics, fet que no es produïa des del 1993. Aquest desacord va incrementar les expectatives d’un ajust a la baixa al setembre, si bé la decisió dependrà de l’evolució de les dades.

En aquest context, els mercats de renda fixa van viure una elevada volatilitat. Als EUA, la rendibilitat del Treasury a 2 anys va repuntar més de 20 punts bàsics, fins al 3,957%, davant les majors probabilitats d’un gir acomodatici. A Europa, els rendiments sobirans també van pujar: el Bund alemany a 2 anys va escalar fins a l’1,96% i el bo espanyol equivalent fins al 2,08%.

Al mercat de divises, l’euro es va depreciar un 2,89% enfront del dòlar, i va tancar a 1,14 dòlars, arrossegat pel millor to comercial dels Estats Units. En matèries primeres, el petroli va destacar amb una forta pujada mensual: el futur del Brent va revalorar-se un 7,28% fins als 72,53 dòlars per barril, impulsat per les sancions sobre el cru rus i una demanda estacional més robusta de l’esperat. En canvi, l’or es va mantenir estable en un context de volatilitat continguda, i va finalitzar el mes a 3.295 dòlars per unça, molt a prop dels nivells de començaments de juliol.

Evolució del EUR/USD YTD

Font: European Central Bank