Les eleccions de mig mandat han deixat una victòria demòcrata més àmplia del que esperaven els mercats, amb control de la Cambra de Representants i del Senat. El resultat redueix la capacitat del president per desenvolupar la seva agenda legislativa i apunta a dos anys de més control parlamentari, negociació i possible bloqueig polític.

El resultat s’explica sobretot pel malestar amb el cost de vida, el desgast polític de l’Administració i la preocupació per la situació geopolítica dels nord-americans.

El principal efecte econòmic serà probablement una menor probabilitat d’aprovar nous estímuls fiscals de gran abast o noves rebaixes d’impostos. El dèficit federal continuarà sent elevat, però el resultat limita el risc d’una acceleració addicional de la despesa. Les negociacions pressupostàries seran complexes i podrien provocar episodis de volatilitat, especialment en els debats sobre finançament del Govern. L’incentiu polític de les dues parts serà evitar una crisi associada al sostre del deute, encara que no es descarten nous tancaments administratius.

El canvi de majories no elimina les competències executives del president en immigració, aranzels, sancions i política exterior. En immigració, els recursos ja aprovats permeten mantenir l’orientació actual i no sembla probable una reforma bipartidista significativa. En comerç, però, la pressió política podria afavorir una reducció gradual dels aranzels, que són impopulars entre consumidors i empreses. El Congrés també pot incrementar la supervisió de l’Administració i limitar algunes iniciatives executives mitjançant el pressupost i la confirmació de nomenaments.

El nou Congrés podria facilitar un suport més estable a Ucraïna. També podria afavorir relacions més constructives amb Europa, Canadà i Mèxic. Pel que fa a Iran, la pressió sobre els preus de la gasolina i del dièsel, juntament amb la limitada popularitat del conflicte, podria augmentar els incentius per buscar una sortida negociada. Una desescalada contribuiria a reduir els preus energètics, tot i que l’evolució dependrà de les decisions de totes dues parts.

El sector tecnològic és un dels més sensibles al resultat electoral. La primera reacció negativa del Nasdaq reflecteix la preocupació per un possible augment de la supervisió sobre la intel·ligència artificial, els centres de dades i les grans plataformes digitals.

És probable que els demòcrates pressionin per introduir més garanties en matèria de protecció del consumidor, impacte laboral i ús de dades. També poden guanyar pes les regulacions locals sobre el consum d’electricitat i d’aigua dels centres de dades, així com els permisos per construir noves instal·lacions.

Malgrat això, no sembla probable una aturada de la inversió en intel·ligència artificial. La competència amb la Xina i la necessitat de millorar la productivitat continuaran impulsant la despesa en tecnologia.

Font: Politico i JPM Asset Management a data 15 d’octubre 2026

El canvi polític pot afavorir les empreses vinculades a les energies renovables, les xarxes elèctriques, l’emmagatzematge i els vehicles elèctrics. Els primers moviments del mercat ja han reflectit aquesta expectativa, amb pujades en alguns fabricants d’equipament eòlic i empreses relacionades amb les bateries.

Un Congrés demòcrata pot ser més favorable a les polítiques de descarbonització i a les inversions en infraestructures elèctriques. També podria facilitar el debat sobre habitatge assequible i recerca mèdica, dos àmbits que poden beneficiar-se d’un major suport públic.

L’impacte, però, no serà immediat ni uniforme. El president manté capacitat de veto i el Congrés haurà de trobar acords per aprovar qualsevol programa de gran abast.

L’economia podria entrar en una fase de moderació, amb un creixement més moderat (entre l’1,5% i el 2% pel 2027). El consum de les llars, fins ara resilient, pot perdre força per la pressió sobre les rendes mitjanes, l’esgotament de les devolucions fiscals i una demografia menys favorable.

La inflació podria repuntar a curt termini, però la combinació de menor creixement, eventual moderació energètica i reducció gradual dels aranzels apuntaria a una desacceleració durant el 2027. Aquest entorn podria permetre a la Reserva Federal limitar el cicle de pujades dels tipus d’interès i mantenir els tipus en una zona aproximadament neutral. El control demòcrata del Senat també reforça la independència percebuda de la Fed en els futurs nomenaments.

La reacció inicial ha estat globalment favorable: la major claredat sobre el resultat redueix el risc d’un període prolongat de disputes electorals i la menor expectativa d’estímul fiscal pot contenir la prima d’incertesa dels bons. Un descens dels rendiments a llarg termini seria, en principi, un factor de suport per a les valoracions de la renda variable, encara que els beneficis empresarials, els tipus d’interès, els aranzels i la geopolítica continuaran determinant l’evolució dels mercats. El resultat no elimina la incertesa, però modifica el seu perfil: menys risc d’expansió fiscal i més risc de bloqueig, supervisió reguladora i negociacions polítiques.
D’altra banda, històricament, la borsa nord-americana ha tendit a comportar-se bé durant els mesos posteriors a unes eleccions midterms. La clau serà distingir entre el soroll polític i els factors econòmics de fons.