Els ciberdelictes més habituals són els anomenats phishing i smishing. En aquests moments, el phishing es cola a través d’e-mails en què els delinqüents suplanten un organisme oficial i, mitjançant un enllaç, intenten redirigir l’usuari a una pàgina falsa perquè aquest hi introdueixi les seves dades personals i/o bancàries. En d’altres ocasions, aquest e-mail adjunta un fitxer que, en obrir-lo, descarrega una aplicació maliciosa que infecta el teu dispositiu (malware) i va “pescant” les teves dades confidencials (número de compte o de targeta, etc.).  El smishing és similar, es diferencia simplement en el fet que els canals utilitzats són els SMS i les eines de missatgeria instantània. Si vols més informació sobre el phishing, pots llegir aquest post del nostre blog.

Tingues cura i estigues atent si reps un missatge d’un destinatari que no coneixes, o bé d’algú que intenti suplantar la identitat d’un organisme o d’una entitat de crèdit. Fixa’t bé en l’adreça electrònica d’origen dels e-mails i en que no tingui afegits o símbols estranys.

Aquests dies s’estan donant tot un seguit d’exemples d’aquests intents de frau:

1. A Espanya s’ha difós un WhatsApp suplantant el Ministeri de Sanitat amb recomanacions per fer front a la COVID-19. El text comença amb el titular “Alerta per coronavirus. Missatge urgent del Ministeri de Salut” i incorpora un enllaç cap a una pàgina falsa de venda de mascaretes.
2. Un e-mail de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que inclou un botó a través del qual, suposadament, pots descarregar-te les mesures de seguretat que cal aplicar davant del coronavirus, signat per una tal Dra. Chungong.
3. Diferents e-mails en què se suplanta una empresa -la que sigui- amb el protocol per prevenir el coronavirus que la companyia ha activat amb un fitxer PDF que, quan s’obre, es descarrega un malware.

Volem compartir amb tu un seguit de recomanacions perquè puguis detectar aquest tipus de delinqüència cibernètica:

1. Cap organisme oficial et sol·licitarà mai dades personals confidencials mitjançant e-mails, SMS o aplicacions de missatgeria. Per aquest motiu, no les proporcionis mai mitjançant aquests canals. Et recomanem el nostre post sobre la seguretat en les aplicacions mòbils.
2. Comprova sempre l’adreça web del remitent abans d’obrir un e-mail. Mira amb lupa el remitent dels correus i enllaços que aquests inclouen i desconfia si tenen lletres o caràcters (%, & o d’altres) al nom de l’entitat que presumptament te l’envia o bé hi manca alguna lletra.
3. No descarreguis cap fitxer adjunt relacionat amb la COVID-19 sense assegurar-te abans que el seu origen és legítim, independentment de si és un adjunt d’un e-mail, una xarxa social o una aplicació de missatgeria. Esborra’l.
4. No et descarreguis al mòbil cap aplicació no oficial per tenir més informació sobre el coronavirus.
5. No formis part d’una campanya malintencionada de missatges o vídeos sobre la COVID-19 que no hagi estat contrastada. Aquesta setmana s’ha fet viral el vídeo d’un metge argentí amb consells mèdics que ha estat una farsa.

MoraBanc està compromès amb la seguretat online i treballa cada dia, també des de casa, perquè les teves finances personals, o les del teu negoci, estiguin segures.

MoraBanc et recomana utilitzar els canals digitals i se suma al moviment #QuedataCasa.

La teva seguretat i la de la teva família és el més important, també quan esteu en línia. Accedeix a la nostra banca digital a través del teu ordinador o bé mitjançant la nostra app i fes les consultes i operacions habituals de forma segura i sense sortir de casa.