Quan inverteixes en actius denominats en una altra moneda —un fons global en dòlars, accions suïsses o un bo corporatiu xinès— assumeixes dos riscos: el propi de l’actiu i el derivat de l’evolució entre aquella moneda i l’euro. Si l’actiu puja un 5 %, però l’euro s’aprecia un altre 5 %, la teva rendibilitat pot quedar neutralitzada. Per cobrir el risc de divisa, es poden utilitzar diverses estratègies i eines financeres: instruments dissenyats per neutralitzar, totalment o parcialment, els moviments d’un tipus de canvi. Els més freqüents són:
- Contractes a termini (forward FX i futurs): aquests contractes permeten fixar avui un tipus de canvi futur en una data determinada, protegint l’inversor davant de moviments dels tipus de canvi. Aquests contractes són la base de moltes cobertures institucionals.
- Opcions de divisa: s’assemblen als contractes a termini però amb una diferència rellevant. En els primers, el comprador té el dret i l’obligació d’operar al tipus fixat al contracte. En les opcions de divisa, el comprador té el dret però no l’obligació, i pot triar operar al tipus pactat o al tipus spot en el moment de la venda si li és més favorable. El comprador d’aquestes opcions ha de pagar una quantitat (“prima”) per obtenir aquest dret.
- Classes “hedged” de fons o ETF: són vehicles d’inversió en els quals la gestora s’encarrega de mitigar o eliminar el risc de divisa. Qui compra aquests productes no assumeix risc de tipus de canvi en la seva inversió.
- Altres tipus de cobertures de divises més adreçades a institucions i professionals del sector, com els swaps de divises.