L’estiu de 2026 ha deixat uns mercats marcats per la fortalesa de les borses, per la volatilitat de la renda fixa i per un augment de la incertesa geopolítica. El principal tret d’aquests mesos ha estat la divergència entre una economia i uns beneficis empresarials més resistents del que s’esperava i, alhora, uns tipus d’interès a llarg termini sotmesos a una pressió creixent.
• La geopolítica i l’energia han tornat al centre de l’escenari.
L’escalada del conflicte entre els Estats Units i l’Iran i les dificultats de trànsit a l’estret d’Ormuz han provocat un fort repunt del petroli. El Brent va superar puntualment els 90 dòlars per barril, mentre que el gas europeu es va acostar als 70 euros per MWh. Aquest encariment de l’energia ha reobert els dubtes sobre la velocitat de la desinflació i ha condicionat les expectatives sobre els bancs centrals.
• La renda fixa ha estat la principal font de volatilitat.
Les rendibilitats dels bons a llarg termini van assolir nivells que no es veien des de feia més d’una dècada en diverses economies. El Treasury nord-americà a deu anys va arribar a situar-se al voltant del 4,7 %, en un context de preocupació per la sostenibilitat dels comptes públics, l’elevada emissió de deute i el finançament de les grans inversions en intel·ligència artificial. També es van assolir màxims de molts anys als trams llargs d'Alemanya, França, el Regne Unit i el Japó.
Les recompres de bons anunciades pel Tresor nord-americà poden millorar la liquiditat, però no resolen el repte estructural del deute.
• Les borses, en canvi, van mantenir un comportament favorable.
Durant l’agost, l’S&P 500 va avançar un 2,6 % i el Nasdaq 100 un 4,2 %, gràcies especialment a la tecnologia. A Europa, l’Euro Stoxx 50 i l’Ibex 35 van pujar un 1 %, i els mercats emergents van guanyar un 3,4 %. Malgrat aquest balanç positiu, l’estiu també va estar marcat per episodis de rotació: les estratègies més concentrades en valors de creixement i semiconductors van patir correccions significatives al juliol, mentre que energia, salut i materials van mostrar una major resistència.
• Els beneficis empresarials van continuar actuant com a suport.
La temporada de resultats del segon trimestre va ser sòlida a totes dues bandes de l’Atlàntic. Als Estats Units, una gran majoria de les empreses va superar les previsions, amb un impuls destacat dels sectors d’energia, comunicacions i tecnologia. A Europa, el percentatge de sorpreses positives en beneficis va assolir el nivell més elevat dels darrers tres anys. Tot i així, les reaccions del mercat van ser més exigents, fet que evidencia unes valoracions que ja incorporen expectatives elevades.
Font: FTSE, IBES, LSEG Datastream, MSCI, S&P Global, JPM AM. EE. UU.: S&P 500. Europa excl. R. U.: MSCI Europe (ex-UK). R. U.: FTSE All-Share
• La intel·ligència artificial continua sent una de les grans forces estructurals.
Els grans grups tecnològics van reafirmar plans d'inversió molt elevats en centres de dades, semiconductors i infraestructura, mentre els beneficis relacionats amb la IA comencen a ampliar-se cap al programari, la robòtica, la salut i l'electricitat.
Aquest impuls també exigeix més emissió de deute, competeix amb els governs pel capital disponible i incrementa la demanda d'energia. Amb més competència i valoracions exigents, el mercat demanarà proves cada vegada més clares que aquesta inversió es transforma en ingressos i beneficis.
Perspectives fins a finals d’any
De cara als pròxims mesos, el punt de partida continua sent raonablement sòlid: l'economia creix, els balanços empresarials es mantenen sòlids i els beneficis donen suport als actius de risc. Però els principals índexs també es troben en nivells elevats i els diferencials de crèdit són estrets, fet que redueix el marge davant d'una decepció.
Per això, la tardor probablement estarà menys marcada per una única direcció dels mercats i més per episodis de volatilitat i rotació. La resolució del conflicte a l'Orient Mitjà, la trajectòria del petroli, la credibilitat dels bancs centrals, l'evolució dels tipus llargs i la capacitat de la inversió en IA per convertir-se en beneficis seran els grans factors de seguiment.
Els bancs centrals continuaran actuant amb prudència. L’evolució de la inflació, el mercat laboral i els preus energètics determinaran si la Reserva Federal mantindrà la pausa en els tipus d’interès i si el Banc Central Europeu considerarà necessari un nou ajust dels tipus (el mercat ho descompta plenament). En conseqüència, és probable que la volatilitat dels bons a llarg termini continuï sent elevada.
En renda variable, la solidesa dels beneficis i les inversions vinculades a la intel·ligència artificial poden continuar oferint suport, però els màxims assolits pels principals índexs deixen menys marge davant de possibles decepcions. El petroli, la política monetària, els dèficits públics i l’evolució del conflicte al Pròxim Orient seran, previsiblement, els factors que marcaran el tram final de l’any.