Durant el mes de juliol, els mercats financers van començar a mostrar una sensibilitat més gran davant el deteriorament d’algunes variables macroeconòmiques i la persistència de les tensions geopolítiques al golf Pèrsic. La combinació d’un barril de Brent per sobre dels 90 dòlars, el repunt de les rendibilitats del deute sobirà i els dubtes sobre la capacitat de les inversions en intel·ligència artificial de generar rendiments a curt termini va afavorir una presa de beneficis en alguns dels segments que havien liderat les pujades durant el primer semestre.

En renda variable, el comportament va ser dispar entre regions i sectors. A Europa, l’Ibex 35 va avançar un 1,6 %, el DAX alemany un 2,5 % i l’Euro Stoxx 50 un 0,5 %. Als Estats Units, en canvi, les correccions es van concentrar especialment en el sector tecnològic: l’S&P 500 va retrocedir un 0,1 % en dòlars, el Nasdaq 100 un 6,6 % i l’índex de semiconductors de Filadèlfia (SOX) va caure un 20,6 %, tot i que encara acumulava una revalorització pròxima al 60 % des de començament d’any. L’MSCI World va tancar el mes amb un avanç del 0,5 %, mentre que els mercats emergents van retrocedir un 3,3 %.

Font: Bloomberg i elaboració MoraBanc

La renda fixa també va registrar un augment de la volatilitat. El Bloomberg Euro Aggregate va retrocedir un 1,5 % i el deute global cobert en euros va perdre un 1,1 %. La rendibilitat del bo nord-americà a deu anys va finalitzar el mes en el 4,7 %, mentre que la del bo alemany del mateix venciment va assolir el 3,2 %, en un context de repunt de les expectatives d’inflació i de revisió de les expectatives sobre els tipus d’interès.

La temporada de resultats del segon trimestre va continuar mostrant un creixement sòlid dels beneficis empresarials. Als Estats Units, els beneficis per acció (BPA) de l’S&P 500 van créixer un 45 % interanual, molt per sobre del 22 % que s’esperava a l’inici del trimestre. Ajustant per fonts d’ingressos no recurrents, el creixement es va situar en el 26 %, també per sobre de les expectatives inicials. Aquesta diferència s’explica, en bona part, per guanys comptables no realitzats registrats per algunes grans companyies, com Alphabet i Amazon, arran de la forta revalorització de les seves participacions en empreses com Anthropic i SpaceX. Aquests efectes extraordinaris van incrementar puntualment els beneficis reportats i van donar lloc, de manera atípica, a sorpreses positives de BPA superiors al 200 %.

Aquesta fortalesa no es va concentrar únicament en les grans companyies. El BPA de l’empresa mediana de l’S&P 500 va créixer un 12 % interanual, per sobre del 9 % previst pel consens a l’inici de la temporada de resultats. Aquest comportament apunta a un creixement dels beneficis relativament generalitzat entre les empreses de l’índex.

Al mateix temps, les grans companyies tecnològiques van mantenir nivells elevats d’inversió en centres de dades, semiconductors, capacitat de computació i altres infraestructures vinculades al desenvolupament de la intel·ligència artificial. Tot i la solidesa dels resultats, la reacció dels mercats va ser més moderada que en trimestres anteriors. Després de les fortes revaloracions acumulades, especialment entre les empreses vinculades a la intel·ligència artificial, els inversors van començar a exigir més evidències sobre la capacitat de transformar aquests elevats nivells d’inversió en un creixement sostingut dels beneficis.

Font: GS Global Investment Research i GS Asset Management.

Dades a 5 d’agost de 2026.

L’evolució de la inflació continua sent un dels principals condicionants de la política monetària, tot i mostrar dinàmiques diferenciades entre els Estats Units i la zona euro. Als EUA, l’IPC es va moderar de manera significativa al juny, fins al 3,5 % interanual, des del 4,2 % anterior i per sota del 3,8 % previst pel consens. A la zona euro, en canvi, la dada preliminar de juliol va situar la inflació en el 2,9 % interanual, una dècima per sobre del registre anterior i en línia amb les expectatives. L’encariment de l’energia continua sent, però, un dels principals focus d’incertesa, pel risc que pugui traslladar-se a altres components de l’índex de preus i alentir la convergència de la inflació cap als objectius dels bancs centrals.

En aquest context, la Reserva Federal va mantenir el rang objectiu dels tipus d’interès en el 3,50 %-3,75 %. La institució va assenyalar que l’activitat econòmica continuava expandint-se a un ritme sòlid, mentre que la inflació, malgrat la moderació recent, es mantenia per sobre de l’objectiu del 2 %. La decisió també va evidenciar una major divisió interna, amb tres membres del Comitè Federal de Mercat Obert partidaris d’incrementar els tipus en 25 punts bàsics.

A la zona euro, el Banc Central Europeu també va mantenir els tipus sense canvis al juliol, després de l’increment de 25 punts bàsics acordat al juny. La lleugera acceleració de la inflació manté la cautela sobre l’evolució dels preus, especialment davant el risc que l’encariment de l’energia es traslladi a altres components de l’índex.

Font: GS Global Banking & Markets i GS Asset Management.

Dades a 29 de juliol de 2026.

Un dels episodis més rellevants del mes es va produir al mercat de divises. Després que el ien s’apropés als 164 iens per dòlar, el nivell més feble en 40 anys, les autoritats japoneses van intervenir els dies 30 i 31 de juliol per frenar-ne la depreciació. Segons estimacions de Goldman Sachs, les operacions haurien assolit entre 11,5 i 13,5 bilions de iens en només dues sessions, una actuació d’una magnitud considerable. A més, la intervenció del 31 de juliol es va fer de manera coordinada amb els Estats Units, per primera vegada en 15 anys.

La debilitat del ien respon a diversos factors, entre els quals destaquen l’ampli diferencial de tipus amb els Estats Units, la incertesa sobre el ritme de normalització monetària del Banc del Japó i els riscos fiscals i energètics. En aquest context, la intervenció permet actuar directament sobre la divisa sense accelerar necessàriament les pujades de tipus, mentre que l’evolució de fons del ien continuarà vinculada al diferencial de tipus i a les perspectives d’inflació.

Les tensions al golf Pèrsic van tornar a condicionar els mercats energètics al juliol. El petroli Brent va avançar un 23,6 % i va superar els 90 dòlars per barril, mentre que el gas natural europeu va augmentar un 36 %.

L’evolució del conflicte a l’estret d’Ormuz continua tenint una incidència directa sobre el mercat energètic mundial, atès que constitueix una de les principals vies de transport marítim de petroli i de gas. Després de la desescalada observada al juny, el repunt de les tensions al juliol va tornar a pressionar a l’alça els preus de l’energia i a incrementar-ne la volatilitat.

Aquest moviment també té implicacions sobre les perspectives d’inflació. L’encariment del petroli i del gas eleva els costos energètics d’empreses i de llars i pot traslladar-se progressivament a altres components dels índexs de preus. Aquest efecte és especialment rellevant a Europa per la seva major dependència de les importacions energètiques.

Pel que fa a altres actius, l’or va avançar un 1 % en dòlars, fins als 4.046 dòlars per unça, mentre que l’euro es va apreciar un 0,9 % davant del dòlar, fins als 1,1527 dòlars per euro.