El mes de setembre va estar condicionat pels moviments de la Reserva Federal i unes dades macroeconòmiques mixtes als Estats Units, especialment per l’afebliment del mercat laboral. En aquest context, la Fed va aplicar una rebaixa de 25 punts bàsics en el tipus oficial, fins al rang del 4,00%-4,25%. Powell es va mostrar disposat a continuar relaxant la política monetària si el mercat laboral continua mostrant senyals de deteriorament. Els futurs dels Fed Funds descompten ara 44 punts bàsics addicionals de retallades abans de final d’any, tot i que la inflació es manté en nivells elevats. En contrast, el Banc Central Europeu va mantenir els tipus inalterats i adopta una postura prudent davant una inflació general continguda en el 2,0%, en línia amb l’objectiu. Tot i això, els riscos d’un repunt inflacionari provocat pels aranzels i el creixement moderat de l’economia de l’Eurozona són factors que Lagarde segueix de prop.
Les expectatives de més retallades als EUA van impulsar les borses globals a màxims històrics, malgrat ser el setembre un mes típicament baixista en borsa. A Wall Street, l’índex tecnològic Nasdaq 100 va destacar amb un repunt del 5,40% mensual. També van registrar avenços l’S&P 500 (+3,53%) i, de manera més continguda, el Dow Jones (+1,87%). A Europa, es va observar un moviment de contagi: l’Eurostoxx 50 va guanyar un 3,33%, mentre que l’Ibex 35 es va mantenir com el millor índex del continent, amb una pujada del 3,61% al mes (i del 33,46% en el que portem d’any). En l’àmbit comercial, la Casa Blanca va aprovar una nova ronda d’aranzels sobre diversos productes, entre ells un del 100% sobre els farmacèutics amb patent. En l’esfera política, a França, Macron va nomenar Lecornu com a nou primer ministre després de la caiguda del govern liderat per Bayrou.
