Quan inverteixes en actius denominats en una altra moneda —un fons global en dòlars, accions suïsses o un bo corporatiu xinès— assumeixes dos riscos: el propi de l’actiu i el derivat de l’evolució entre aquella moneda i l’euro. Si l’actiu puja un 5 %, però l’euro s’aprecia un altre 5 %, la teva rendibilitat pot quedar neutralitzada. Per cobrir el risc de divisa, es poden utilitzar diverses estratègies i eines financeres: instruments dissenyats per neutralitzar, totalment o parcialment, els moviments d’un tipus de canvi. Els més freqüents són:

• Contractes a termini (forward FX i futurs): aquests contractes permeten fixar avui un tipus de canvi futur en una data determinada, protegint l’inversor davant de moviments dels tipus de canvi. Aquests contractes són la base de moltes cobertures institucionals.
• Opcions de divisa: s’assemblen als contractes a termini però amb una diferència rellevant. En els primers, el comprador té el dret i l’obligació d’operar al tipus fixat al contracte. En les opcions de divisa, el comprador té el dret però no l’obligació, i pot triar operar al tipus pactat o al tipus spot en el moment de la venda si li és més favorable. El comprador d’aquestes opcions ha de pagar una quantitat (“prima”) per obtenir aquest dret.
• Classes “hedged” de fons o ETF: són vehicles d’inversió en els quals la gestora s’encarrega de mitigar o eliminar el risc de divisa. Qui compra aquests productes no assumeix risc de tipus de canvi en la seva inversió.
• Altres tipus de cobertures de divises més adreçades a institucions i professionals del sector, com els swaps de divises.

Consideracions a tenir en compte

1. Menys volatilitat: mitjançant la cobertura de divisa eliminem un dels principals riscos d’una inversió, de manera que la volatilitat esperada serà inferior.
2. Planificació de fluxos: fer una cobertura de divises facilita la previsió exacta d’ingressos o pagaments futurs.
3. Cost: implementar una cobertura implica assumir un cost per part del comprador. Pot materialitzar-se en comissions o diferencials de preu. Addicionalment, en alguns casos —com els contractes a termini o les classes “hedged” de productes d’inversió— es renuncien a guanys si el tipus de canvi evoluciona al teu favor.
4. Venciment: les cobertures solen tenir una data predeterminada; quan arribi, caldrà decidir si es renoven.
   
5. No cobreixen altres riscos: cobrir el risc de divisa mitiga o elimina aquest risc específic, però la inversió continuarà exposada als riscos inherents a qualsevol inversió (risc de crèdit, de mercat, de tipus d’interès, etc.).

Per què interessen

• Diversificació real: la correlació històrica amb accions i bons és baixa, fet que redueix el risc global de la cartera.
• Potencial de rendibilitat: les primes generades pels mercats alternatius han estat històricament més atractives que les dels mercats públics.
• Protecció davant la inflació: algunes estratègies, com la inversió en infraestructures regulades o en el sector immobiliari, permeten ajustar els ingressos a l’evolució de l’IPC.
• Temàtiques de futur: moltes d’aquestes inversions se centren en sectors que actualment generen interès i demanda, tant en l’àmbit públic com en el privat. Camps com la transició energètica, la digitalització i l’envelliment demogràfic atrauen capital cap a renovables, data centers o residències per a la tercera edat.
• Accés a l’economia no cotitzada: els mercats alternatius són la porta d’entrada per invertir en empreses amb gran potencial però que encara no cotitzen.
  

Cada cop més sovint, les empreses decideixen romandre més temps als mercats privats, assolint una mida considerable abans de sortir a borsa i generant oportunitats atractives amb altes rendibilitats.

Exemple genèric

Un inversor a Europa que manté una cartera d’accions dels EUA denominada en dòlars pot cobrir el risc de divises comprant un contracte forward que li permeti vendre dòlars a un tipus de canvi preacordat en una data futura, protegint-se —totalment o parcialment— d’una possible depreciació del dòlar davant l’euro. D’aquesta manera, l’inversor assegura el tipus de canvi que s’aplicarà en una venda futura en una data fixada.

Per a qui resulten útils?

Per a inversors el conjunt de factors dels quals —horitzó temporal, moneda de referència o tolerància al risc— fa rellevant estabilitzar el component de divisa. No hi ha una resposta universal: l’equilibri entre cost i benefici depèn del perfil de cada client i del context macroeconòmic.

A MoraBanc disposem de solucions de cobertura de divisa adaptades a diferents perfils, sempre dins del marc normatiu vigent i després d’una anàlisi individualitzada.

Aquest article té caràcter merament informatiu i no constitueix una recomanació d’inversió. Per valorar si una estratègia de cobertura s’ajusta als teus objectius, consulta un assessor financer autoritzat.