Cíborgs, coets i ciutadans
Experts | 08.05.2018 | Fernando de Frutos
La ciència-ficció té un llarg historial d’incompliment de terminis. En el canvi de segle, els humans estaven bregant amb Windows XP, però res semblant a l’èpica baralla amb HAL a 2001: Una odissea de l’espai. I atès que el 2019 els replicants són lluny de convertir-se en una amenaça per als humans, Warner Bros. va llançar una seqüela de Blade Runner establint-ne l’acció el 2049.
Un es pregunta per què, amb un historial tan pobre, no van situar la data en un futur més llunyà; però amb LA tan a prop de Silicon Valley, l’elecció potser només és un reflex de l’actual entusiasme en les àrees de robòtica i intel·ligència artificial.
En les albors d’aquestes disciplines, el progrés va ser més aviat lineal, ajudant a automatitzar una creixent gamma d’activitats rutinàries i predictibles, però no podent reemplaçar els humans en activitats contextuals complexes que impliquen judici. Tanmateix, el creixement exponencial en el poder de computació sembla estar acostant-nos al punt d’inflexió en què els ordinadors poden començar a ser més intel·ligents que els humans.
Entre les moltes conseqüències socials que causarà aquest salt tecnològic, hi haurà un profund impacte econòmic. Una automatització massiva afectarà dràsticament els principals factors de producció. Començant per la mà d’obra, segons un informe de la consultora McKinsey, l’equivalent a 1.100 milions de feines podrien automatitzar-se amb les tecnologies existents. Com va succeir amb la transició des d’una societat agrícola, també es crearan nous tipus de feines, però la taxa de reemplaçament dependrà críticament de la velocitat de la transició; un informe recent de la consultora Bain estima que l’automatització en el sector Serveis podria desplaçar feines dues o tres vegades més ràpidament que en transformacions anteriors.
L’impacte sobre el capital serà menys directe. En una primera etapa, la urgència per l’automatització requerirà grans inversions de capital, impulsant els tipus d’interès. Tanmateix, una vegada s’hagi esgotat el potencial d’automatització, els tipus s’enfonsaran, ja que ens quedarem amb una economia amb una demanda deprimida a causa dels salaris baixos i els alts nivells de desocupació i una baixa necessitat de noves inversions de capital.
Per descomptat, també hi haurà guanyadors per l’automatització. Els qui tinguin la sort d’evitar ser reemplaçats per una màquina o un algoritme gaudiran de salaris més alts en la mesura que la seva productivitat augmenti. Però les proporcions importen, i si la majoria de la població està desocupada o amb feines mal remunerades, és d’esperar una forta reacció política contra la casta tecnològica. Anticipant aquest escenari, magnats prominents de la tecnologia com Elon Musk estan advocant per un “ingrés bàsic universal”. Des d’una perspectiva econòmica, un salari universal es pot veure com una monetització dels drets de ciutadania, una vegada que la societat no produeix suficients feines per distribuir riquesa.
Però no cal enganyar-se; després d’anys arbitrant el sistema impositiu internacional, els potentats de Silicon Valley estan tramant com escapar de la gravetat jurisdiccional mitjançant el desenvolupament dels seus propis programes espacials. Si Bezos o Musk algun dia colonitzen Mart, no hauran de pagar impostos (sempre que no hi hagi marcians). Un aspecte intrigant és com es regularà el comerç interplanetari; i aquí cal recordar que va ser el bloqueig dictat per la Federació de Comerç sobre el planeta Naboo el que va desencadenar la Guerra de les Galàxies.
Aquest article forma part de Mercats i Estratègies, la publicació mensual on els nostres experts a MoraBanc Asset Management analitzen i donen la seva visió sobre l’actualitat econòmica internacional.
Informació sobre el tractament de dades de caràcter personal
En compliment de la Llei 15/2003 del 18 de desembre de protecció de dades personals, el client autoritza a què les dades de caràcter personal del sol·licitant consignades en aquest formulari s’incorporaran en fitxers el titular i responsable dels quals és MORA BANC GRUP, SA – MORA BANC, SAU (en endavant, “MoraBanc”) perquè es tractin amb la finalitat de tramitar el servei sol·licitat i, si és el cas, donar compliment als contractes que finalment es formalitzin, com també verificar-ne la correcció operativa.
El sol·licitant autoritza expressament que MoraBanc li pugui enviar comunicacions comercials o promocionals de productes i serveis, així com informacions del propi Banc, socials o d’altres activitats, en paper o per mitjans electrònics (entre altres, missatges curts (SMS) al telèfon mòbil, correu electrònic, etc.). Aquest consentiment té sempre caràcter revocable, sense efectes retroactius.
El fet d’emplenar aquest formulari implica que el sol·licitant reconeix que la informació i les dades personals que indica són seves, exactes i certes; en cas contrari, MoraBanc declina tota responsabilitat per la manca de veracitat o de correcció de les dades.
El sol·licitant autoritza a comunicar o interconnectar dites dades a tercers que formin part del grup d’empreses de MoraBanc, entitats dedicades fonamentalment a l’àmbit financer, assegurador i de prestació de serveis, considerant-se el sol·licitant informat d’aquesta cessió en virtut de la present clàusula. El sol·licitant autoritza que se li remeti informació sobre qualsevol producte o servei que comercialitzin aquestes empreses.
El responsable del tractament de les dades és MoraBanc. El sol·licitant queda informat de la possibilitat d’exercitar els drets d’accés, rectificació, supressió i oposició en els termes establerts en la legislació vigent.
Et pot interessar
