En un moviment que marca un gir radical en la política comercial nord-americana, Donald Trump va anunciar el 2 d’abril —coincidint amb el que ell anomena el “dia de l’alliberament”— una nova ofensiva aranzelària de caràcter global. Aquestes mesures, justificades per raons de seguretat nacional i econòmica, eleven significativament les barreres comercials dels Estats Units, generant un fort impacte tant a escala econòmica com geopolítica.

Detalls de les noves tarifes

Les noves mesures es desplegaran en dues fases:

• 5 d’abril: entra en vigor una tarifa universal del 10% sobre totes les importacions.
• 9 d’abril: s’activen aranzels recíprocs específics per país, amb taxes molt més elevades per a certs socis comercials.

Les tarifes imposades són molt més estrictes del que els mercats esperaven:

• Aranzel general: 10% a tots els països.
• Exemple tarifa recíproca per país:
  • Unió Europea: +20%
  • Xina: +34%, que se sumen al 20% ja aplicat a principis d’any
  • Mèxic i Canadà: exempts per ara
• Sectors com l'automoció, que ja estaven gravats amb un 25%, no rebran tarifes addicionals.

Aquest moviment suposa un enduriment fort del proteccionisme nord-americà i encén les alarmes sobre una possible escalada de conflictes comercials.

Tot i així, l’ordre executiva permet a Trump rebaixar o limitar els aranzels si els països afectats fan “passos significatius” per alinear-se amb els interessos econòmics i de seguretat dels EUA.

D’altra banda, ha advertit que qualsevol represàlia per part dels països afectats podria donar lloc a noves tarifes encara més altes.

Reacció dels mercats financers: xoc i volatilitat

La incertesa prèvia a l’anunci ja havia generat volatilitat, però la duresa final dels aranzels va superar les expectatives:

• El S&P 500 va registrar la pitjor caiguda diària en més de cinc anys, fet que reflecteix la por a una contracció del comerç global i una desacceleració econòmica.
• Les rendibilitats dels bons del Tresor nord-americà es van desplomar, en un moviment típic de fugida cap a actius refugis.
• L’euro es va revaloritzar per sobre de l’1,10 respecte al dòlar, per un clar canvi en el sentiment de mercat envers el dòlar, que s’ha debilitat notablement.

Objectius estratègics dels aranzels

La Casa Blanca justifica la iniciativa pel deteriorament de la competitivitat nacional. Segons xifres oficials, els EUA han perdut 5 milions d'ocupacions industrials des de 1997. D’altra banda, la seva quota de producció manufacturera global ha baixat del 28% al 2001 al 17,4% al 2023. Amb aquesta política, l'administració busca restaurar la reciprocitat comercial. També vol reactivar la producció nacional en sectors clau com a automoció, microelectrònica, defensa o farmacèutica.

El govern nord-americà persegueix diversos objectius amb aquestes mesures:

• Reduir el dèficit comercial.
• Frenar pràctiques comercials "injustes" d’aliats i rivals.
• Incentivar la reindustrialització mitjançant l’encariment de les importacions.
• Recaptar fons: amb un increment de base impositiva derivat de l’augment de les importacions des dels anys 60, es calcula que es podrien recaptar fins a 700.000 milions de dòlars anuals. Aquesta xifra representaria el 21% de les importacions actuals de béns.

Tot i així, no hi ha correlació clara entre alts aranzels i prosperitat entre les economies desenvolupades. 

Riscos econòmics

El gran interrogant és com afectaran aquests nous aranzels al creixement global i als fluxos comercials. Tot i que els efectes finals dependran de múltiples factors, els riscos a la baixa s’han intensificat clarament.

Factors clau a tenir en compte:

• Duració dels aranzels i possibles ampliacions.
• Possibles respostes dels socis comercials (represàlies).
• Ús dels ingressos aranzelaris per part del govern nord-americà.
• Evolució de la confiança empresarial i del consumidor, que ja mostra signes de deteriorament.

Si les empreses consideren que els aranzels poden ser temporals, poden optar per ajornar inversions i contractacions, amb un impacte més gran a curt termini.

Indicadors d’incertesa i diversos índexs de sentiment als EUA ja mostren clars senyals d’empitjorament, tant pel que fa a la confiança empresarial com a la intenció d’inversió.

Possibles impactes

L’Institut Peterson d’Economia Internacional ha modelitzat els possibles efectes d’un aranzel del 25% sobre la UE:

• Alemanya: caiguda de fins a 0,4 punts percentuals del PIB en relació amb l’escenari base.
• França i Itàlia: impacte més moderat.
• EUA: també rebria un cop significatiu, especialment si s’amplia l’afectació a tots els països i sectors, com en el pla actual.

Inflació: l’impacte projectat oscil·la entorn de 0,5 punts percentuals addicionals, suficient per complicar la tasca dels bancs centrals, però probablement insuficient per modificar per si sol la política monetària.

Implicacions per al BCE

La desacceleració recent dels preus dels serveis a la zona euro ha reforçat la percepció que la inflació s’està movent cap a l’objectiu del Banc Central Europeu.

• El BCE està menys preocupat per la persistència dels preus en serveis, i això augmenta la probabilitat d’una nova retallada de tipus d’interès de 25 punts bàsics en la reunió d’abril.
• L’atenció s’està desplaçant de la inflació realitzada a les perspectives de creixement, cada cop més delicades davant la nova incertesa global.
• Els plans de despesa d’Alemanya i la UE introdueixen alguns riscos a l’alça a mig termini, però el biaix a curt termini continua sent clarament a la baixa.

Implicacions per la Reserva Federal

Pel que fa a la Reserva Federal (Fed), els efectes dels aranzels generen una dualitat d’efectes que compliquen la presa de decisions:

• Impacte inflacionari dels aranzels podria portar la Fed a mantenir els tipus a curt termini.
• Empitjorament de la confiança i del creixement podria forçar la mà de la Fed a reduir-los si el deteriorament es consolida.

El mercat ja descompta una retallada de 25 punts bàsics per al juny i preveu fins a 100 punts bàsics de retallades acumulades fins a final d’any. Això reflecteix la creixent inquietud dels inversors davant una possible contracció de la demanda i una frenada de l’activitat.

Visió per Actius

Renda Variable

Aquest escenari ha contribuït a augmentar la volatilitat als mercats de renda variable. És probable que la incertesa al mercat continuï sent elevada en les properes setmanes. Tot i això, el flux de notícies podria esdevenir més favorable a mesura que s’acosti la segona meitat de l’any. Ara que els aranzels han estat anunciats, poden començar les negociacions per suavitzar-los. Els ingressos procedents dels aranzels podrien utilitzar-se per compensar el cost d’una extensió de les rebaixes fiscals. D’altra banda, la Fed també podria respondre a un alentiment del creixement amb retallades de tipus d’interès.

En les properes setmanes les correccions als mercats podrien generar oportunitats perquè els inversors poc exposats puguin incrementar la seva exposició als motors positius subjacents a llarg termini, amb Europa probablement beneficiant-se d’una despesa fiscal més gran i la Xina d’una orientació més pro-empresa recent.

Renda fixa

Creiem que la renda fixa d’alta qualitat representa un element diversificador atractiu per a les carteres. Els rendiments dels bons s’han mantingut relativament elevats en les darreres setmanes, malgrat la volatilitat recent i les preocupacions sobre el creixement. Creiem que això genera una oportunitat perquè els inversors busquin ingressos durables optimitzant els rendiments de la tresoreria.

Els bons d’alta qualitat i grau d’inversió ofereixen una relació rendibilitat risc atractiva, al nostre parer, així com les estratègies diversificades de renda fixa, així com les estratègies d’ingressos per dividend.

Finalment l’Or, que ara se situa en els 3.000 $ la onça, podria continuar actuant com actiu refugi davant riscos geopolítics i d’inflació.

En resum, el nou paquet aranzelari de Trump accentua els riscos a la baixa tant per a l’economia nord-americana com per a la global.

A curt termini:

• La volatilitat es mantindrà elevada, i els inversors buscaran senyals de gir o reacció dels bancs centrals.
• El BCE es prepara per estimular encara més, mentre que la Fed podria veure’s forçada a actuar si el creixement trontolla.
• El dòlar es debilita, l’euro guanya terreny, i la incertesa comercial global s’incrementa.

Aquest escenari configura un moment delicat per a l’economia mundial, on les decisions de política monetària i les negociacions comercials seran determinants per evitar un refredament més profund del cicle econòmic.