El mes d’abril va estar marcat per l’anunci dels aranzels imposats pels Estats Units sobre els seus socis comercials i l’impacte que van provocar a les borses. El 2 d’abril del 2025, el president nord-americà Donald Trump va anunciar la imposició d’un aranzel general del 10 % sobre totes les importacions globals, tot i que amb certes excepcions. Pocs dies després, va afegir noves mesures aranzelàries específiques per país, basant-se en el dèficit comercial bilateral amb els Estats Units, fet que va suposar el gir més agressiu en matèria de comerç internacional des de la Gran Depressió.

Aquest anunci va desencadenar una forta reacció als mercats financers, amb vendes generalitzades i un repunt de la volatilitat, davant el temor que aquestes mesures provoquessin un refredament econòmic combinat amb una pujada de preus. Davant les crítiques i la inestabilitat generada, Trump va rectificar parcialment i va decretar una pausa de 90 dies en l’aplicació dels anomenats “aranzels recíprocs”, mantenint, això sí, l’aranzel universal del 10 %. Durant el període d’exempció, els Estats Units han iniciat converses amb altres països amb l’objectiu de negociar acords comercials bilaterals i en alguns casos ja els han tancat, fet que ha permès als mercats borsaris recuperar les pèrdues.

Han augmentat els riscos a la baixa sobre el creixement dels EUA

Els aranzels anunciats el 2 d’abril del 2025 han elevat la taxa aranzelària efectiva fins al 21,5 %.

➩ Esperem que alguns d’aquests aranzels siguin una estratègia de negociació i es reverteixin parcialment (ja s’han vist certs països que han pogut negociar-los a la baixa, entre ells el Regne Unit i la Xina).

➩ Preveiem que alguns productes que ara estan exempts, com ara semiconductors, productes farmacèutics o coure, acabaran sent gravats en els propers mesos.

Això portaria la taxa aranzelària efectiva final al voltant del 17,5 %, fet que representaria un increment del 15 %, proper a l’escenari més advers.

L’impacte sobre el creixement serà significativament negatiu i farà que el creixement del PIB real caigui per sota de l’1 %.

Font: Goldman Sachs

Com a impacte sobre el creixement, s’estima una caiguda del 0,11 %-0,12 % del PIB per cada punt addicional d’aranzel. Això combinat amb altres mesures negatives per al creixement —com les polítiques DOGE i migratòries més restrictives— ens porta a rebaixar la previsió de creixement del PIB real dels EUA per a aquest any fins al 0,50 %. L’efecte màxim d’aquestes polítiques sobre el creixement s’esperaria cap al quart trimestre del 2025.

Implicacions sobre la inflació i la política monetària

Estats Units

L’increment aranzelari tindria un efecte inflacionari d’1,5 punts sobre la inflació subjacent, que podria tancar l’any entre el 3,5 % i el 4 %, enfront del 2,5 % anterior.

L’impacte sobre la inflació es concentrarà més al principi, amb un augment dels preus en els 2-3 mesos posteriors a la implementació. El risc principal prové dels efectes de segona ronda, que amenacen de desancorar les expectatives a mitjà termini.

Enquestes com la de la Universitat de Michigan mostren expectatives inflacionàries del 6,5 % a un any i entre el 3,5 % i el 4 % a cinc anys, nivells preocupants per a la Fed. Encara que el mercat no reflecteix encara aquest risc, la Fed podria haver de retardar o de limitar les seves retallades. Contemplem encara 2-3 retallades, però si es materialitza una recessió, la Fed podria retallar fins a 200 punts bàsics.

Europa

A Europa, l’impacte aranzelari seria més moderat i possiblement desinflacionari, per la redirecció del comerç des dels EUA.

El BCE podria continuar abaixant tipus fins a arribar a l’1,5 %-1,75 %.

Mercat laboral i possibles escenaris de recessió

El mercat laboral nord-americà continua fort, amb una desocupació al 4,2 % i una creació mensual de 150.000 llocs de treball.

No hi ha senyals clars d’acomiadaments massius ni de caiguda forta en la contractació.

Escenaris possibles

Si el creixement es debilita, la taxa d’atur podria pujar al 4,7 %, la qual cosa seria manejable. Pujades per sobre d’aquest llindar sí que serien motiu d’accions més agressives per part de la Fed.

Les ofertes de feina i la taxa de renúncies de llocs de treball semblen estar estabilitzant-se

Font: Goldman Sachs

Impacte a la Xina

L’impacte dels aranzels per a la Xina seria una disminució entre 1,5-2 punts percentuals, situant el seu creixement previst en el 4 % aquest any i en el 3,5 % per al 2026.

No és sostenible mantenir nivells tan elevats d’aranzels, ja que això paralitzaria el comerç entre les dues principals economies del món. De moment han negociat reduir durant 90 dies els aranzels:

• Les importacions xineses pagaran ara un 30 % (vs. 145 %)
• Les importacions nord-americanes, un 10 % (vs. 125 %)

Les autoritats xineses utilitzaran les polítiques fiscals i monetàries per estimular la demanda interna, davant els riscos a la baixa per a la demanda externa.