“A casa tenim un talent especial: ajornar les converses difícils.”

Així comença la història de la Meritxell i el Joan, dos germans que comparteixen molt més que una empresa familiar. Comparteixen un patrimoni construït durant anys, una responsabilitat envers la generació següent i quatre fills amb projectes de vida molt diferents.

Tal com passa en moltes famílies, tots dos saben que tard o d’hora hauran de parlar del relleu de l’empresa i de la transmissió del patrimoni. Però mai no sembla que sigui el moment adequat per fer-ho.

En Joan encara no pensa en jubilar-se. Els fills no estan preparats per assumir el relleu. No obstant això, la conversa pendent no afecta només l’empresa: també hi ha immobles, estalvis, inversions i diferents necessitats familiars de què ocupar-se.

La seva història reflecteix una situació habitual. Quan pensem en el llegat, acostumem a centrar-nos en allò que deixarem: una casa, uns estalvis, una cartera d’inversions o una empresa familiar. Però hi ha una pregunta encara més important:

Estem preparant el patrimoni perquè pugui arribar a la generació següent de manera ordenada, eficient i coherent amb el propòsit amb què el vam construir?

La planificació successòria no consisteix només a decidir qui rebrà què. És una part fonamental de la planificació financera i patrimonial perquè permet protegir allò que s’ha construït al llarg de tota una vida i facilitar-ne la transmissió.

Tanmateix, parlar-ne pot resultar incòmode. Sovint pensem que encara no és el moment, que els fills no estan preparats o que ja prendrem les decisions quan s’apropi la jubilació.

Ajornar indefinidament aquesta conversa també és una decisió. I aquesta decisió pot tenir conseqüències econòmiques, fiscals i emocionals.

En el cas de la Meritxell i el Joan, el primer pas no és repartir el patrimoni. És definir què volen protegir, quin paper ha de tenir l’empresa en el futur i com tenir en compte els diferents projectes de vida dels seus fills.

Cada família és diferent. I cada patrimoni, també.

Hi ha famílies que concentren una part important del seu patrimoni en immobles. D’altres, en canvi, tenen participacions en una empresa familiar, carteres d’inversió o actius situats en diferents jurisdiccions.

Per això, en la planificació successòria no n’hi ha prou amb conèixer el valor total del patrimoni. També cal analitzar aspectes com ara els següents:

• com està distribuït;
• quin pes té cada tipus d’actiu;
• quins actius es poden transmetre o dividir fàcilment;
• quins ingressos o despeses genera cada bé;
• i quina funció compleix cada actiu dins del projecte familiar.

Aquesta estructura determinarà la facilitat —o la complexitat— amb què el patrimoni es podrà transmetre.

En una família com la de la Meritxell i el Joan, per exemple, una empresa no és només un actiu econòmic. També pot significar una història compartida, una font d’ingressos, una responsabilitat i un projecte que potser alguns fills voldran continuar, i d’altres no.

Un dels conceptes financers més importants en qualsevol planificació successòria és la liquiditat.

Un patrimoni pot tenir un valor elevat i, alhora, disposar de pocs recursos líquids. Quan una part important de la riquesa està concentrada en immobles, participacions empresarials o inversions, transformar-la en liquiditat pot no ser fàcil.

Tot i així, quan arriba el moment de transmetre el patrimoni, algunes obligacions no esperen. Poden sorgir impostos, honoraris notarials, tràmits administratius, despeses de manteniment o necessitats econòmiques immediates per als beneficiaris.

Si no hi ha prou liquiditat, els hereus es poden veure obligats a vendre actius amb presses, en un moment poc favorable o sense haver pogut valorar totes les alternatives.

Planificar la liquiditat significa anticipar aquestes necessitats perquè la família disposi de prou marge per decidir. No es tracta només de tenir diners disponibles, sinó d’evitar que una urgència econòmica condicioni el futur d’una empresa, un immoble o una inversió.

La manera de transmetre el patrimoni pot tenir un impacte fiscal significatiu.

Les conseqüències depenen, entre d’altres factors, de la jurisdicció aplicable, del tipus de béns, de la relació entre el titular i els beneficiaris, i de la manera en què estigui estructurat el patrimoni.

L’objectiu d’una planificació fiscal adequada no és evitar les obligacions tributàries, sinó entendre-les, anticipar-les i procurar que la transmissió es produeixi de manera eficient dins del marc legal.

També és important recordar que la planificació no és una decisió que es prengui una sola vegada. La normativa pot canviar, però també les famílies: neixen nous membres, els projectes professionals canvien, es venen actius, es creen empreses o sorgeixen noves necessitats.

Per això, el pla s’ha de revisar periòdicament.

Quan parlem de diversificació, acostumem a pensar en inversions. Ara bé, la diversificació patrimonial també pot tenir un paper rellevant en una successió.

Un patrimoni excessivament concentrat en un únic actiu pot generar dificultats a l’hora de repartir-lo o gestionar-lo. Això és especialment evident quan l’actiu principal és una empresa familiar o un immoble que no es pot dividir fàcilment.

Una estructura més equilibrada pot proporcionar:

• més flexibilitat per adaptar-se a les necessitats dels beneficiaris;
• més alternatives per efectuar-ne el repartiment;
• més liquiditat per afrontar noves obligacions;
• i menys pressió per vendre actius en un moment inadequat.

Diversificar no implica desfer-se necessàriament dels actius que formen part de la història familiar. Significa analitzar si l’estructura actual permetrà que continuïn complint el seu propòsit en el futur.

En el vídeo, la Meritxell recorda que hi ha “quatre fills amb projectes de vida molt diferents”.

Aquesta frase resumeix un dels reptes principals de la planificació successòria: tractar de manera justa els membres d’una família no sempre significa donar-los exactament el mateix.

Un fill pot voler participar en la gestió de l’empresa. Un altre pot preferir desenvolupar la seva carrera en un sector diferent. Un tercer pot necessitar liquiditat per emprendre un projecte, mentre que un altre pot valorar més conservar una inversió a llarg termini.

Una planificació adequada permet identificar aquestes diferències i estudiar com es poden conciliar amb la voluntat dels titulars del patrimoni.

L’objectiu no és prendre les decisions pels hereus, sinó deixar un marc clar que redueixi incerteses i faciliti que cada persona pugui avançar en el seu projecte de vida.

Fer testament és una de les eines més importants de la planificació successòria. Però és només una peça del conjunt.

Un pla complet també pot incloure:

• revisar periòdicament l’estructura patrimonial;
• analitzar la liquiditat disponible;
• estudiar les implicacions fiscals;
• comprovar la designació de beneficiaris en determinats productes;
• valorar les necessitats futures de la família;
• definir el possible relleu de l’empresa familiar;
• coordinar les decisions patrimonials amb els objectius financers a llarg termini;
• i establir un calendari per revisar el pla.

El testament indica com s’han de distribuir determinats béns. La planificació patrimonial ajuda a preparar les condicions perquè aquesta voluntat es pugui complir de la millor manera possible.

No cal tenir totes les respostes per iniciar la planificació. Sovint és més útil començar formulant les preguntes adequades:

• Què volem protegir?
• Quin paper volem que tingui l’empresa en el futur?
• Quines necessitats pot tenir cada membre de la família?
• Disposem de prou liquiditat?
• El patrimoni està excessivament concentrat?
• La nostra estructura actual continua responent a la nostra realitat familiar?
• Quan vam revisar per última vegada el testament i les designacions de beneficiaris?
• Qui hauria de participar en aquesta conversa?

Respondre aquestes preguntes permet passar d’una preocupació difusa a un pla concret.

Això és el que busquen la Meritxell i el Joan quan sol·liciten assessorament: no rebre una resposta estàndard, sinó definir una visió global que connecti la família, l’empresa, el patrimoni i els projectes de vida de la generació següent.

El patrimoni és el resultat d’anys d’esforç, treball i decisions. Però el seu veritable valor no es mesura només en euros. També es mesura en la seva capacitat de protegir les persones que més estimem i de continuar fent possible els projectes per als quals es va crear.

Planificar la successió és reduir incerteses, evitar decisions precipitades i facilitar converses que, encara que siguin difícils, poden aportar claredat i tranquil·litat.

Al final de la seva història, la Meritxell i el Joan no ho tenen tot resolt per sempre. Malgrat això, han fet una cosa essencial: han definit què volen protegir, han començat a parlar-ne i tenen un pla que podran revisar a mesura que canviïn les seves circumstàncies.

Han deixat el camí traçat.

Planificar la successió no és pensar en el final. És protegir el futur de les persones que més ens importen amb la mateixa cura amb què hem construït el nostre patrimoni.

A MoraBanc Wealth Planning partim del propòsit de cada família per analitzar de manera global el seu patrimoni, la seva liquiditat, la diversificació, la fiscalitat i els projectes de vida de les diferents generacions.

Vols començar a deixar el camí traçat? Parlem del que vols protegir i del futur que vols ajudar a construir.

CONTACTA AMB L’EQUIP DE MORABANC WEALTH PLANNING

El futur no s’improvisa. Es planifica.