El KO que Mike Tyson no va veure venir: no planificar el futur

Construir patrimoni és molt més que generar ingressos: és pensar a llarg termini

L’any 1986, Mike Tyson es convertia en el campió del món dels pesos pesants més jove de la història. Durant anys va ser una icona global de l’esport, una màquina de generar ingressos i un dels esportistes més ben pagats del planeta. Al llarg de la seva carrera va arribar a acumular més de 400 milions de dòlars i va guanyar sis títols mundials.

Pocs haurien imaginat que el KO més dolorós de Mike Tyson no el provocaria un cop de puny. L’any 2003 el púgil de Nova York es va declarar en fallida.

La història és coneguda. Mansions espectaculars, cotxes de luxe, joies, mascotes exòtiques com els seus coneguts tigres de Bengala, despeses personals elevades i diversos processos judicials i divorcis amb un cost milionari. Un estil de vida que consumia milers de dòlars cada dia. Però reduir la seva situació només als excessos seria simplificar massa una realitat que amaga una lliçó molt més profunda.

A Mike Tyson li va faltar una estructura patrimonial sòlida

El problema no va ser només el que va gastar, sinó no haver planificat el futur.

Durant anys, els ingressos van arribar amb tanta facilitat que semblaven infinits. Quan els diners entren de manera constant, és fàcil caure en la temptació de pensar que sempre serà així. Però la realitat és que cap etapa d’èxit és permanent. Els cicles professionals arriben al seu final, les empreses passen per moments difícils, els mercats canvien i les circumstàncies personals evolucionen.

El temps acaba transformant qualsevol situació. Per això la diferència entre acumular patrimoni i construir-lo no es troba en la quantitat de diners que es guanyen, sinó en la capacitat de gestionar-los amb visió de futur.

Generar riquesa i conservar-la són dues coses diferents

Tyson va disposar de recursos extraordinaris, però li va faltar una estructura patrimonial sòlida. No va diversificar adequadament les seves inversions, no va protegir el seu patrimoni davant dels riscos i, sobretot, no va desenvolupar una estratègia pensada per preservar i fer créixer la seva riquesa quan deixés de competir.

La seva història és extrema, però el missatge és universal. La planificació financera no és una necessitat exclusiva de les grans fortunes. De fet, és especialment rellevant per a qualsevol persona que tingui objectius a llarg termini.

Comprar una casa. Garantir els estudis dels fills. Preparar la jubilació. Crear un negoci. Mantenir determinat nivell de vida en el futur. Protegir la família davant d’imprevistos. Tots aquests objectius tenen una característica comuna: no s’aconsegueixen en un dia. Necessiten temps. I el temps és precisament l’element més valuós de qualsevol estratègia financera.

Els anys d’experiència que acumulem a MoraBanc en el món de la banca i la gestió de patrimonis ens permeten tenir clars els factors que marquen la diferència en el resultat final. La vida financera de les persones té moltes arestes, la fiscalitat, l’estalvi, les inversions, la generació d’ingressos, successions entre altres, i sovint cada tema requereix un professional especialista. Amb aquesta premissa el paper del banquer és coordinar els esforços de tots perquè treballin en la mateixa direcció: els objectius del client.

Per aconseguir-ho cal combinar dos conceptes essencials. El primer, capacitat tècnica, en el nostre cas, amb un programa exclusiu, i, el segon, construir una relació de confiança i coneixement mutu. Les preguntes que cal fer no són només financeres, cal fer una diagnosi vital per saber quines fites es marca cada persona i, a partir d’aquí, construir una planificació personalitzada que busqui fer créixer el patrimoni i també el protegeixi.

Si la història de Mike Tyson ens ensenya alguna cosa és que generar riquesa i conservar-la són reptes diferents. El primer depèn sovint del talent, de l’esforç o de les circumstàncies. El segon exigeix disciplina, visió i planificació.

Probablement, la seva trajectòria hauria estat molt diferent si hagués comptat amb una estratègia patrimonial clara, una correcta diversificació dels seus actius, una planificació orientada al llarg termini i un acompanyament expert capaç d’ajudar-lo a prendre decisions pensant no tan sols en el present, sinó també en el futur.

Aquesta reflexió va molt més enllà del món de l’esport.

Perquè tots tenim objectius. Tots imaginem un futur determinat. Tots aspirem a viure amb més seguretat, més llibertat i més tranquil·litat.

La pregunta és si estem construint avui el camí que ens hi ha de portar.

La casa que imaginem, la tranquil·litat que busquem o el futur que volem deixar als que ens envolten no acostumen a ser fruit de la casualitat. Són el resultat d’un pla. D’una visió a llarg termini. I de la capacitat de prendre avui les decisions que ens apropen als objectius de demà.

Perquè les fortunes no es construeixen en un dia. I el futur, tampoc.

 

Cristina Llau
Responsable de Planificació Financera de MoraBanc