Normativa sobre la prevenció del blanqueig de capitals

Què és el Blanqueig de diners o valors?


El blanqueig de fons és l’acció de convertir o transmetre diners, béns o valors que provinguin de qualsevol activitat delictiva que tingui assenyalada una pena de presó, el límit mínim de la qual sigui superior a sis mesos, o de qualsevol delicte relatiu a la prostitució, a la propietat intel·lectual i industrial, a l’ús d’informació privilegiada, a la manipulació de mercat, al tràfic de persones per a la seva explotació laboral, al tràfic il·legal de drogues tòxiques, al medi ambient i els recursos naturals, a les associacions il·lícites, a la concussió i a les exaccions il·legals, a la corrupció i el tràfic d’influències o a la falsedat de document, coneixent la procedència, amb el propòsit d’ocultar o dissimular el seu origen il·lícit o d’ajudar a qualsevol persona que hagi participat en la comissió del delicte a eludir les conseqüències jurídiques dels seus actes.

Tornar

Quin és l'organisme regulador en matèria de Prevenció del Blanqueig de Capitals i el finançament del terrorisme a Andorra?

La Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (UIFAND) és l’òrgan competent per impulsar i coordinar les mesures de prevenció i lluita contra el blanqueig de fons, contra el finançament del terrorisme i contra la proliferació d’armes de destrucció massiva. Es va crear l’any 2000 i va iniciar les seves funcions en el mes de juliol del 2001.

Tornar

Quines són les funcions de la UIFAND?

La UIFAND té, entre d’altres, les següents funcions d’instrucció, de decisió i de proposició:

• Dirigir i impulsar les activitats de prevenció i de lluita contra la utilització de les entitats del sistema financer o d’altra naturalesa del país per al blanqueig de fons o el finançament del terrorisme.
• Sol·licitar qualsevol informació o documents als subjectes obligats en l’exercici de les seves funcions.
•  Realitzar inspeccions in situ a les dependències dels subjectes obligats.
•  Demanar i rebre qualsevol informació a la Policia o a qualsevol organisme oficial dins dels límits de la seva missió.
• Recollir, reunir i analitzar les declaracions dels subjectes obligats així com totes les comunicacions escrites o verbals rebudes i fer una valoració dels fets.
• Ordenar el bloqueig de les operacions que estimi oportunes, sota l’existència d’indicis d’un acte de blanqueig de fons o de finançament del terrorisme.
• Cooperar amb altres organismes estrangers.
• Sancionar les infraccions administratives establertes a la Llei.
  

Tornar

Quins són els subjectes obligats en aquesta llei?


Aquesta Llei s’aplica als següents subjectes obligats:

1. Subjectes obligats financers, que són les persones físiques o jurídiques que pertanyen a les categories següents:

a) entitats operatives del sistema financer;

b) companyies d’assegurances autoritzades a operar en el ram de vida;

c) corredors d’assegurances, persones físiques o jurídiques que, a canvi d’una remuneració, realitzin una activitat de mediació d’assegurances en el ram vida;

d) institucions de gir postal;

e) sucursals situades a Andorra dels subjectes obligats indicats a les lletres a) a d), amb independència del lloc on tinguin la seva administració central.

2. Les següents persones físiques o jurídiques, en l’exercici de la seva activitat professional:

a) comptables externs, assessors fiscals i auditors;

b) notaris, advocats i membres d’altres professions jurídiques independents, quan participin, actuant en nom i per compte del seu client, en qualsevol operació financera o immobiliària, o assistint en la planificació o realització d’operacions per compte del seu client relatives a:

– la compravenda o altres actes de disposició de béns immobles o entitats;

– la gestió de fons, valors o altres actius del client;

– l’obertura o gestió de comptes bancaris, comptes d’estalvi o comptes de valors;

– l’organització de les aportacions necessàries per a la creació, el funcionament o la gestió de societats;

– la creació, funcionament o gestió de fideïcomisos, societats, associacions, fundacions o estructures anàlogues;

c) economistes, gestors i proveïdors de serveis a societats, altres entitats jurídiques, instruments jurídics de fideïcomís i altres estructures fiduciàries;

d) agents immobiliaris que realitzin activitats relacionades amb la compravenda d’immobles;

e) persones que comerciïn amb béns únicament en la mesura en què els pagaments s’efectuïn o es rebin en efectiu i per import igual o superior a 10.000 euros, ja es realitzin en una operació o en diverses operacions entre les quals sembli existir algun tipus de relació;

f) casinos de joc, presencials i en línia;

g) les associacions, fundacions i altres entitats sense ànim de lucre en els termes que estableix la disposició addicional primera de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.

.

Tornar

Prevenció de blanqueig de fons i el finançament del terrorisme

• Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000.
•  Llei 28/2008, de l’11 de desembre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000.
•  Llei 4/2011, del 25 de maig, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.
•  Llei 20/2013, del 10 d’octubre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.
•  Llei 4/2014, del 27 de març, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.
•  Llei 2/2015, del 15 de gener, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.
•  Llei 11/2015, del 16 de juliol, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.
• Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.
•  Decret del 13 de maig del 2009 d’aprovació del Reglament de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme.
• Decret del 18 de maig del 2011 de modificació del Reglament de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, aprovat pel Decret del 13 de maig del 2009.
• Decret del 20 de novembre del 2013 de modificació del Reglament de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, aprovat pel Decret del 13 de maig del 2009.

Tornar

Política de Prevenció de blanqueig de diners o valors a MoraBanc

MoraBanc, a fi d’impedir l’ús involuntari del seu Grup financer per encobrir l’origen il·legal de fons, així com per complir les obligacions legals en la mesura necessària, compta amb polítiques específiques de Prevenció del blanqueig de diners o valors i del finançament d’activitats terroristes.
La Política de Prevenció del Blanqueig de fons i el finançament del terrorisme de MoraBanc es basa en els punts següents:

• Identificació i coneixement dels clients i de les seves activitats econòmiques i professionals.
• El seguiment continuat de les operacions i de les relacions de negoci amb els seus clients.
• Existència d’un òrgan de control intern i de comunicació.
• En la implementació de procediments interns escrits amb perfils i rols específics.
• Extensió de la cultura de la prevenció a tot el personal del Grup MoraBanc per mitjà d’actuacions de formació específiques i recordatoris periòdics.
• Comunicació a les autoritats competents segons el procediment establert a cada moment per l’organisme regulador.
  Més informació sobre la Prevenció del Blanqueig de fons i el finançament del terrorisme al web de la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra: www.uifand.ad

Tornar