La dansa m'ha seduït des de sempre, des que era petita i que jo mateixa la practicava...

Recordo... com era de difícil posar-me sobre les puntes amb els genolls ben rectes i encara més quan volia donar la sensació que era senzill, i amb el somriure als llavis, mentre que, per dins, havia d'estar concentrada amb... les passes, el ritme de la música i les altres companyes de ball... Què difícil, què dur!

I ara, la seducció que exerceix en mi la dansa resta inalterada, com la del primer dia, i en gaudeixo utilitzant la meva faceta de fotògrafa, captant les situacions que des de l'interior, entre bambolines, veig i sento. De vegades, em considero una voyeur que, des de la foscor, passant desapercebuda, aprofita la "intimitat dels ballarins", que són els meus actors particulars.

Montserrat Altimires